Image    Planeta

12 mai 2018 - 22:17
Material per al receptor

Placa Arduino
XBee Shield
Mòdul XBee Bluetooth
Material per a l'emissor
Mòbil Android
Aplicació que envii codis ASCII per Bluetooth (1)

Observacions
En lloc del mòdul XBee serveix un mòdul bluetooth HC-05, HC-06 o HC-07 estàndard. Només l'hem de connectar com s'indica al codi.

Muntatge
Receptor
Munteu les tres plaques.
Col•loqueu l'interruptor del shield en posició USB per poder programar, o be treieu el shield abans de programar i torneu-lo a col·locar desprès.
Carregueu aquest codi:

Codi per Arduino
// Control per BT d'una sortida
// https://maker.pro/arduino/tutorial/bluetooth-basics-how-to-control-led-using-smartphone-arduino
// Connexio
// RX (Pin 0) —> TX
// TX (Pin 1) —> RX
// 5V —> VCC
// GND —> GND

char dades = '0'; // Variable per desar les dades rebudes
char ON = '1'; // Ordre per encendre el LED
char OFF = '0'; // Ordre per apagar el LED
int LED = 13; // Pin Arduino amb el LED que es controla

void setup() {
   Serial.begin(9600); //Sets the data rate in bits per second (baud) for serial data transmission
   pinMode(LED, OUTPUT); //Sets digital pin 13 as output pin
}

void loop() {
   if(Serial.available() > 0) // Send data only when you receive data:
{
   dades = Serial.read(); //Read the incoming data and store it into variable data
   Serial.print(dades); //Print Value inside data in Serial monitor
   Serial.print("\n"); //New line
   if(dades == ON) //Checks whether value of data is equal to ON
      digitalWrite(LED, HIGH); //If value is ON then LED turns ON
   else if(dades == OFF) //Checks whether value of data is equal to OFF
      digitalWrite(LED, LOW); //If value is OFF then LED turns OFF
   }
}
Font del codi Arduino: https://maker.pro/arduino/tutorial/bluetooth-basics-how-to-control-led-using-smartphone-arduino


Col·loqueu l'interruptor en posició XBhttps://commons.wikimedia.org/wiki/File:Arduino_uno_r3.jpgee per poder comunicar, o bé torneu a connectar el shield.

Emissor
(1) Podeu fer la vostra aplicació o
Carregar aquesta aplicació al mòbil
https://github.com/Mayoogh/Arduino-Bluetooth-Basic/blob/master/LED%20Controller.apk o bé aquesta:
https://play.google.com/store/apps/details?id=appinventor.ai_tellerimicin.Arduinondroid3led

Aparellament
Aparelleu el mòbil amb l'XBee, la contrasenya sol ser 0000 o 1234.

Operació
Utilitzeu l'aplicació per encendre a distància el led 13 de l'Arduino amb les tecles 1 i 0. Podeu canviar les línies 32 i 33 del codi per adaptarles a la vostre aplicació.

Aplicacions
Podeu utilitzar aquest muntatge per controlar llums, robots o altres dispositius. Podeu fer la vostre aplicació a mida o aprofitar alguna més adient al vostre projecte, com ara aquesta per controlar un robot:
https://play.google.com/store/apps/details?id=appinventor.ai_poddarrupak2808.Rupak_BT_Car

Crèdits de la imatge: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Arduino_uno_r3.jpg
12 mai 2018 - 08:56

Ja sabreu que el proper més de Juny, als Estats Units es votarà una llei per derogar la neutralitat de la xarxa. Hi ha diversos enllaços amb informació, si necessiteu, en l'apartat Campanyes

Bàsicament, el que volen fer els americans és passar el control de la velocitat d'Internet a les empreses. Seran elles, depenent del que paguen els clients, qui decidirán quins continguts es serveixen més ràpid i quins no. Serà com tindre 2 velocitats.

Això va en contra dels principis pels quals es va crear Internet: igualtat de possibilitats per a tots. Tant se val si estàs a Silicon Valley o si estàs en un país dels que diuen desenvolupats, si tens talent pots accedir a Internet i aprofitar la informació per millorar tu i el teu entorn, que el coneixement servisca per millorar tot el món.

Mozilla, una de les moltes empreses que lluita per la neutralitat en la xarxa, perquè entén que això és millor per a tots, va fer una enquesta a un munt d'americans en més de 50 estats preguntant sobre la neutralitat a la xarxa, amb resultats aclaparadors a favor de la neutratitat. Per exemple:

  • Fora de l'estat de Washington, prop del 80% d'enquestats pensen que no és un tema de partits la neutralitat en la xarxa.
  • Més del 91% dels consumidors americans pensen que haurien de poder accedir lliure i ràpidament a Internet.
  • Quasi el 80% dels americans pensen que l'accés a Internet en igualtat de condicions és el correcte.
  • Més del 75% dels enquestats pensen que els proveïdors d'Internet deurien de tractar a tots els consumidors per igual.
  • Més del 60% pensen que els proveïdors d'Internet no tindran cura de les necessitats del consumidors voluntàriament sinó que miraran els seus propis interessos.

Si això és així, aleshores perquè volen canviar això?

És la típica decisió política que mira més per interessos empresarials que pel que necessita realment la gent, pels interessos de tots.

Ja vos contaré com queda tot.

12 mai 2018 - 08:36

Ja vos vaig parlar en un altre apunt sobre el mapa de la web fosca.

En aquesta entrada vos ensenye un interessant mapa on es veu el trànsit que hi ha de paquets per la xarxa Tor.

Tor, ja ho sabreu, és una xarxa anònima que intenta mantenir l'anonimat davant de les empreses i governs que intenten constantment controlar el que es mou per Internet.

En aquest mapa, en TorFlow, voreu des d'on i cap on van els paquets, quines zones del planeta produeixen més paquets, podeu no solament vore el trànsit de paquets que hi ha actualment, sinó el que ha hagut en dates anteriors i comprovar que cada vegada es mouen més paquets, etc. Molt interessant.

L'apunte a l'apartat d'enllaços.

8 mai 2018 - 07:11

Interessant pàgina web on t'informen d'on pots sol·licitar la informació de les dades que tenen més d'un centenar de companyies per fer servir les seues aplicacions. A més a més, et facilita en alguns casos, plantilles de correu electrònic o carta, per enviar a les companyies per reclamar les teues dades.

És una de les conseqüències del nou reglament gdpr que entra en funcionament en Europa properament.

L'afegisc a l'apartat d'enllaços.

8 mai 2018 - 06:57

Si instal·leu un sistema lliure en el vostre ordinador, potser ja no tindreu instal·lada la comanda ifconfig. Aquesta aplicació ha estat l'encarregada de mostrar-nos les dades de la nostra xarxa des de sempre. Per exemple, en el meu ordinador tinc això:

$ ifconfig docker0: flags=4099<UP,BROADCAST,MULTICAST> mtu 1500 inet 172.17.0.1 netmask 255.255.0.0 broadcast 172.17.255.255 ether 02:42:9f:19:19:bf txqueuelen 0 (Ethernet) RX packets 0 bytes 0 (0.0 B) RX errors 0 dropped 0 overruns 0 frame 0 TX packets 0 bytes 0 (0.0 B) TX errors 0 dropped 0 overruns 0 carrier 0 collisions 0 eth0: flags=4163<UP,BROADCAST,RUNNING,MULTICAST> mtu 1500 inet 192.168.0.14 netmask 255.255.255.0 broadcast 192.168.0.255 inet6 fe80::82fa:5bff:fe03:11bf prefixlen 64 scopeid 0x20<link> ether 80:fa:5b:03:11:bf txqueuelen 1000 (Ethernet) RX packets 101221 bytes 123306019 (123.3 MB) RX errors 0 dropped 0 overruns 0 frame 0 TX packets 42755 bytes 5431746 (5.4 MB) TX errors 0 dropped 0 overruns 0 carrier 0 collisions 0 device interrupt 30 base 0xd000 lo: flags=73<UP,LOOPBACK,RUNNING> mtu 65536 inet 127.0.0.1 netmask 255.0.0.0 inet6 ::1 prefixlen 128 scopeid 0x10<host> loop txqueuelen 1000 (Local Loopback) RX packets 4726 bytes 1581659 (1.5 MB) RX errors 0 dropped 0 overruns 0 frame 0 TX packets 4726 bytes 1581659 (1.5 MB) TX errors 0 dropped 0 overruns 0 carrier 0 collisions 0 wlan0: flags=4099<UP,BROADCAST,MULTICAST> mtu 1500 ether a0:a8:cd:3b:64:f1 txqueuelen 1000 (Ethernet) RX packets 0 bytes 0 (0.0 B) RX errors 0 dropped 0 overruns 0 frame 0 TX packets 0 bytes 0 (0.0 B) TX errors 0 dropped 0 overruns 0 carrier 0 collisions 0

Com que té un escàs suport per les xarxes ipv6, la comanda ifconfig està obsoleta des del 2009. Ara en lloc d'aquesta, hem d'usar la comanda ip. Mireu la diferència en la sortida:

$ ip -c a 1: lo: <LOOPBACK,UP,LOWER_UP> mtu 65536 qdisc noqueue state UNKNOWN group default qlen 1000 link/loopback 00:00:00:00:00:00 brd 00:00:00:00:00:00 inet 127.0.0.1/8 scope host lo valid_lft forever preferred_lft forever inet6 ::1/128 scope host valid_lft forever preferred_lft forever 2: eth0: <BROADCAST,MULTICAST,UP,LOWER_UP> mtu 1500 qdisc fq_codel state UP group default qlen 1000 link/ether 80:fa:5b:03:11:bf brd ff:ff:ff:ff:ff:ff inet 192.168.0.14/24 brd 192.168.0.255 scope global eth0 valid_lft forever preferred_lft forever inet6 fe80::82fa:5bff:fe03:11bf/64 scope link valid_lft forever preferred_lft forever 3: wlan0: <NO-CARRIER,BROADCAST,MULTICAST,UP> mtu 1500 qdisc mq state DOWN group default qlen 1000 link/ether a0:a8:cd:3b:64:f1 brd ff:ff:ff:ff:ff:ff 4: docker0: <NO-CARRIER,BROADCAST,MULTICAST,UP> mtu 1500 qdisc noqueue state DOWN group default link/ether 02:42:9f:19:19:bf brd ff:ff:ff:ff:ff:ff inet 172.17.0.1/16 brd 172.17.255.255 scope global docker0 valid_lft forever preferred_lft forever

Així que comencem a acostumar-nos i a revisar el manual:

$ man ip
7 mai 2018 - 22:49

Els problemes més seriosos amb què m'he trobat en actualitzar a la nova LTS d'Ubuntu és la manca de connexió de xarxa o wifi perquè no s'instal·la el driver de la targeta en qüestió.

Un que ja conec, perquè em va passar a mi, és actualitzar i no trobar el sistema la tarja següent:

$ lspci ... 05:00.2 Ethernet controller: Realtek Semiconductor Co., Ltd. RTL8111/8168/8411 PCI Express Gigabit Ethernet Controller (rev 0a) ...

Si actualitzeu a Ubuntu 18.04 podeu trobar-nos que no vos anirà Internet.

La solució passa per instal·lar el paquet r8168-dkms abans d'iniciar la instal·lació. Amb això s'instal·larà el driver necessari en actualitzar el nou nucli.

Un altre cas que va passar a la festa d'instal·lació que vam fer a Tàrrega, va ser amb un xicon de nom Salvador que va vindre amb un HP 250 G6: la targa wifi no funcionava. De fet el nucli ni detectava que l'ordinador tinguera tarja wifi.

Per instal·lar el driver adequat el que vaig fer va ser baixar-me un script que analitza la tarja que tens. Amb la comanda lspci no hi havia prou per saber-ho. Així que vaig executar:

wget -N -t 5 -T 10 https://github.com/UbuntuForums/wireless-info/raw/master/wireless-info && \ chmod +x wireless-info && \ ./wireless-info

per baixar-me i executar l'script que analitza el sistema.

Això et crea un fitxer wireless-info.txt com aquest amb tota la informació de les targes de xarxa.

L'important és que va detectar que el driver de la tarja wifi és rtl8723de.

Aleshores vaig compilar el driver amb les següents comandes, primer els paquets necessaris per compilar:

$ sudo apt-get install linux-headers-generic build-essential git

I després:

$ git clone https://github.com/lwfinger/rtlwifi_new.git $ cd rtlwifi_new $ sudo make install $ sudo modprobe -r rtl8723de $ sudo modprobe rtl8723de

I reiniciant l'ordinador, Salvador ja tenia wifi. Perfecte.

7 mai 2018 - 22:33

Ha estat un cap de setmana molt bonic.

Hem ana la festa d'instal·lació d'Ubuntu a Tàrrega, que organitzen els ubuntaires, i hem conegut l'Urgell i la Segarra, que no coneixíem. M'agradat molt també Guissona.

Les xarrades interessants i hem pogut instal·lar quasi una desena d'ordinadors amb la nova versió d'Ubuntu.

El millor que he tornat a vore a vells amics i n'he conegut de nous. La propera a Palma.

3 mai 2018 - 14:59

La consola de Linux és on es reben tots els missatges del nucli, però també permet interfície amb l'usuari com una terminal de l'escriptori.
Una altra cosa que m'he trobat amb el nou portàtil amb resolució gràfica alta és que la mida de lletra de la consola és minúscula, i gairebé impossible de llegir. Aquí es poden trobar algunes instruccions per incrementar la mida la lletra de la consola a l'Ubuntu.
Entreu l'ordre següent:
sudo dpkg-reconfigure console-setup

Les opcions a escolllir són les següents:

  •     Codificació a usar a la consola: UTF-8
  •     Conjunt de caràcters a suportar: Guess optimal character set
  •     Lletra per a la consola: Terminus
  •     Mida de la lletra: 16x32 (framebuffer only)

A continuació, simplement canvie-vos a una TTY (CTRL+ALT+F1), inicieu la sessió, i escriviu setupcon. Repetiu el procés si voleu veure quina lletra de pantalla i mida de lletra preferiu (tot i que no hi ha gaires opcions).

03/05/2018 - 14:59Etiquetes: UbuntuLinuxConsola
2 mai 2018 - 13:36
2a part del taller de simulació

Aquesta és la continuació d'aquest article.

SDCC vol dir Small Device C Compiler

Obrirem la cònsola (Ctrl-Alt-T) i farem:


~$ sudo apt-get update~$ sudo apt-get upgrade~$ sudo apt-get autoclean~$ sudo apt-get autoremove~$ apt-get install bison, flex, boost, g++, stx

Baixarem el darrer tar de https://sourceforge.net/projects/sdcc/
Les instruccions són a l'arxiu README inclòs:

~$ tar -xvjf sdcc-src-3.7.0.tar.bz2
cd sdcc
~/sdcc$ ./configure
~/sdcc$ make

Si el configure dóna error indicarà probablement el paquet que cal instal·lar, desprès de fer-ho, tornarem a fer:

~/sdcc$ ./configure
~/sdcc$ make

Un cop instal·lats el simulador i el compilador, ja podem fer algun programa: https://hackaday.com/2010/11/03/how-to-program-pics-using-linux/ on també trobarem com carregar-ho al microcontrolador.

Si ho preferiu també podeu utilitzar l'entorn de Microchip (R)

Temes relacionats:
1a part: https://galindaines.blogspot.com.es/2018/02/installacio-de-gpsim.html
3a part: https://hackaday.com/2010/11/03/how-to-program-pics-using-linux/
MPLABX: https://101recursosdidactics.blogspot.com/2017/11/installacio-de-mpabx-ubuntu-1404-o.html
1 mai 2018 - 12:14

Ja vaig fer un apunt preguntant-me quin era l'informàtic més antic en actiu.

El cas és que estava llegint un interessant article sobre el problema gros que ve amb el llenguatge de programació Cobol. Aquest llenguatge es va crear en la dècada de 1950 i encara hi ha molts programes que l'utilitzen, sobretot en l'àmbit bancari. Per exemple, el Banc de Nova York va assegurar que tenia 112.500 programes encara en ús fets en Cobol, és a dir, uns 345 milions de línies de codi.

El problema gros no és la manca de programadors, que sí que ho és: actualment hi ha molts programadors d'altres llenguatges que passen a treballar en Cobol, simplement adaptant-se a un llenguatge que és molt més restrictiu que els llenguatge que han aprés. De fet hi ha molta demanda. Però tot i així, cada vegada és més difícil substituir, dels més de 2 milions de programadors que estan treballant actualment, els que es jubilen per altres de nous.

El problema gros és que les aplicacions fetes en Cobol no són suficients per satisfer les necessitats de les empreses modernes. Per tant, en algun moment s'hauran de migrar les aplicacions a llenguatges més moderns i això pot costar molts diners, però molts.

Interessant. I estic encurosit en com es farà i quin llenguatge final serà l'elegit. En les properes dècades ho sabrem.

Però responent a la pregunta que dóna nom a l'apunt:

El programa més antic encara en ús sembla que és el MOCAS que està en funcionament des del 1958, fet en Flow-matic, a partir del qual es va fer el Cobol uns anys després, per a gestionar contractes y pagaments a proveïdors.

Gestiona encara prop d'1.3 milions de dólars en obligacions i 340.000 contractes. S'executa en un IBM 2098 model E-10 amd un munt de dispositius connectats a ell, i amb 8Gb de ram processa 398 milions d'instruccions per segon.

S'ha intentat migrar a un sistema més modern, però s'ha abandonat l'idea pel cost, la complexitat de la migració i el pla de transició necessari per fer-la.

Una joia.

 

Pàgines