Planeta
Estava llegint una entrada molt interessant d'un dels creadors del gestor de continguts Ghost, que vaig fer servir al meu blog durant un temps. Ghost està molt bé. Fa servir node.js, per tant, és modern, és ràpid, fa servir markdown al seu editor (el que més m'agrada), i moltes més coses.
Però al que anàvem. En l'apunt, John O'nolan explica el que han aprés després de crear Ghost. Mooolt interessant.
Aniré comentant, si em ve de gust en un futur, més punts de la seua entrada interessant. Però hui volia destacar un punt en especial.
Ho vaig comentar a la meua xarrada en la festa d'instal·lació d'Ubuntu que vam fer a Foios: l'important de les llibertats del programari lliure és que et concedeixen la propietat del programari. El codi ja no és ni de una empresa, ni d'una comunitat, ni de res: és teu, de tots. Amb totes les conseqüències.
En l'apunt, John comentava que un dels problemes amb què s'ha trobat és que la gent demana funcionalitats pensant que el desenvolupador té l'obligació de fer-les. I remarco el que diu:
Així és com funciona el programari lliure: si vols alguna cosa, fes-ho.
Aquesta és la llibertat que el programari lliure et dóna. Nosaltres construïm un producte base que podeu adaptar, estendre o integrar conforme volgueu. Això no ho podeu fer en plataformes de codi tancat. El programari lliure = la llibertat de fet coses amb ell. Però això no és com la gent ho entén.
Doncs durant el desenvolupament del Ghost es trobaren que hom demanava funcionalitats molt interessants, però eren incapaces de posar-se a fer-les ells mateix. Que és el que s'ha de fer.
Jo m'he trobat amb això i si sou desenvolupadors, també sabreu a què em referisc. No sé si és per inexperiència en el programari lliure, o perquè venen de plataformes privades en què hi ha una empresa darrere o simplement és perquè hi ha gent per a tot, fins i tot per tindre la cara dura de demanar sense contemplacions.
Aleshores, és comú en els entorns lliures en què em moc que arribe un desenvolupador i et diga si podies fer aquesta o aquesta altra funcionalitat, que ell la necessita. Pacagar-se.
Primer de tot, el programari és tan teu com meu. No tinc cap obligació de fer res si no em pagues. Si tanta pressa tens, fes-ho tu mateix. I així de pas, estens l'esperit de col·laboració que intenta propagar el programari lliure. Hui per tu i demà per mi.
Al principi em feia molta ràbia aquest tipus de gent. Ara ja no, els veus venir i quan els dius la crua realitat, hi ha també de tot. Qui s'emprenya, la majoria, o qui decideix introduir-se per fi en el món del programari lliure. Són els que valen la pena.
Dissabte acabava el Tour (Tàrrega, Palma i Foios) que ens vam obligar a fer el Catalan LocoTeam d'Ubuntu per promocionar la nova (i que cada vegada m'agrada més) versió LTS d'ubuntu.
La festa més multitudinària va ser la de Tàrrega i va estar molt bé perquè hi hagueren xarrades força interessants. Va ser la festa on més instal·lacions i actualitzacions vam fer als assistents interessats.
La de Palma va ser la més bonica per a mi, per la ciutat que era i per la parla que tenen a les illes, estic enamorat. Molt bonica la illa en Maig, molt verda.
La de Foios no sóc el més indicat per dir res, per ser l'organitzador, però tinc la impressió que ha anat molt bé. He utilitzat la vella tàctica d'enamorar la gent amb l'estòmac ple.
Al final no van vindre els alumnes que jo volia. Es mala data organitzar una festa tot just quan els alumnes acaben perquè no venen. Almenys vingueren alguns professors. Tal vegada necessitem promocionar més que vinguen els professors i no els alumnes. Ho vam estar parlant el giorgio grappa i jo.
En Foios he conegut gent de València interessada en Linux que no coneixia. A vore si fem xarxa.
Del tour sencer em quede amb el següent:
- he conegut a gent sensacional, capaç d'anar a una trobada tecnològica un cap de setmana en lloc de quedar-se a casa mirant-se la panja.
- he tornat a vore a cracks que solament veig al llarg de l'any virtualment. Alguns feia anys que no els veia.
- he posat el meu gra per solucionar els problemes tecnològics que tenien els assistents a les festes.
- He conegut paissatges que no coneixia o que feia temps pels quals no passava: L'Urgell, La Segarra, Girona, Andorra, el Pla de l'Estany, La Serra de Tramuntana, el parc de Mondragó, Llucmajor, Palma.
No sé quan serà la propera, però intentaré anar. Val la pena.
Quina pinta de frikis, per favor.
Preparada per Amnistia Internacional i AccessNow, i aprovada per Human Rights Watch i la fundació Wikimedia, la declaració de Toronto ens explica que els sistemes d'aprenentatge automàtic en particular i la intel·ligència artificial en general, han de complir els drets humans i ens avisa dels possibles perills que hi ha de discriminació i utilització incorrecta d'ells.
Tothom, empreses, governs, universitats i particulars tenim l'obligació de beneficiar-nos de tots els avantatges d'aquestes noves eines, però també hen de vigilar que es beneficiem tots i no una part de la població, perquè aquestes noves eines poden discriminar fàcilment.
He traduït la declaració i l'he afegida a l'apartat de documents per a què la llegiu tranquil·lament.
Si sabeu anglés, la teniu sencera en aquest enllaç.
Mira que em fot trobar-me amb això:
Igual té la raó. El contingut hauria de ser de lliure accés arreu.
El meu nou portàtil XPS 13 9370 és molt bo, però es pot fer servir una resolució de pantalla tan gran (3840x2160 331 PPI) que l'he de fer servir amb un factor d'escala igual a 2.12. No totes les aplicacions s'escalen adequadament. Per al Gimp, ho vaig poder resoldre usant un tema amb icones més grans, però algunes aplicacions X11 antigues com ara l'Xfig, que faig servir des dels meu temps amb Unix al final de la dècada de 1980, i mai no he pogut substituir per cap altra aplicació semblant, no s'escalen en absolut. Això és un problema perquè els menús i les icones, així com el gruix de les línies, són tan petits que l'Xfig no es pot usar.
Però afortunadament he trobat una solució a aquest article:
https://unix.stackexchange.com/questions/192493/how-to-use-xfig-on-high-dpi-screen/202277
Aquestes instruccions són per a l'Xfig, però funcionen per a d'altres aplicacions que tenen el mateix problema. A continuació s'expliquen els passos que cal seguir per resoldre aquest problema. Primer vaig instal·lar l'última versió de "Vncdesk" des de la pagina de versions del Github:
https://github.com/feklee/vncdesk/releases
Per instal·lar-lo simplement descomprimiu el paquet i al directori arrel executeu:
pip3 install .
Assegureu-vos que teniu pip3 instal·lat (sudo apt install python3-pip). Al readme del Vncdesk diu que pot funcionar amb TigerVNC 1.4, TightVNC 1.3, o RealVNC 4.1. Jo vaig instal·lar TigerVNC:
sudo apt install tigervnc-standalone-server tigervnc-viewer
Vaig instal·lar també gtk-vnc:
sudo apt install gvncviewer
Això va cridar-lo a través de les dependències. Per executar xfig al visor vnc, heu de crear primer una carpeta oculta anomenada ".vncdesk", i aquí crear una altra anomenada "1" (per a cada aplicació heu de crear una d'aquestes subcarpetes, per exemple "2", "3" i així successivament). A la subcarpeta "1" heu de crear un fitxer anomenat "settings.ini" on definiu alguns paràmetres per a la vostra aplicació. Aquests són els paràmetres que em van funcionar per al xfig:
[desktop] width = 1400 height =770 depth = 24 [window] title = Xfig name = Xfig in vncdesk class = XfigInVncdesk scale_factor = 1.3 smoothing = falsePodeu jugar amb "width", "height" i "scale_factor" per ajustar-lo a la vostra aplicació. Per iniciar realment xfig, s'ha de crear un altre fitxer a "1" anomenat "startup" i amb el contingut següent:
#!/bin/sh xrdb -merge ~/.Xresources cd "$INVOCATION_DIR" exec xfig -geometry ${WIDTH}x$HEIGHT+0+0 "$@"Al fitxer ".Xresources" podeu posar els vostres paràmetres X11 per al xfig. És opcional, i no cal per a altres aplicacions que no facin servir recursos X11.
Per executar l'xfig, simplement entreu el següent a la línia d'ordres (canvieu "1" per un altre número si teniu altres aplicacions a "2", "3" o d'altres subcarpetes):
vncdesk 1
També podeu proveir arguments a la vostra aplicació escrivint-los al final d'aquesta ordre. Amb aixo, els menús i les icones del xfig es veuran correctament:
Ja sabeu que m'agrada l'art.
Per això vull ensenyar-vos dos exemples de Python ofuscat, és a dir, programes fets amb Python que oculten el que fan. A més a més, creen art.
El primer tros de codi és aquest:
_ = ( 255, lambda V ,B,c :c and Y(V*V+B,B, c -1)if(abs(V)<6)else ( 2+c-4*abs(V)**-0.4)/i ) ;v, x=1500,1000;C=range(v*x );import struct;P=struct.pack;M,\ j ='<QIIHHHH',open('M.bmp','wb').write for X in j('BM'+P(M,v*x*3+26,26,12,v,x,1,24))or C: i ,Y=_;j(P('BBB',*(lambda T:(T*80+T**9 *i-950*T **99,T*70-880*T**18+701* T **9 ,T*i**(1-T**45*2)))(sum( [ Y(0,(A%3/3.+X%v+(X/v+ A/3/3.-x/2)/1j)*2.5 /x -2.7,i)**2 for \ A in C [:9]]) /9) ) )i què genera aquest codi si l'executeu? Això:
Fixeu-vos que el codi té la mateixa forma que la imatge resultant. És una figura en honor del matemàtic Mandelbrot. Més info. Mai creuríeu que amb Python es podria fer això no?
El segon tros de codi en python ofuscat generador d'art, és el següent:
_ =\ """if! 1:"e,V=100 0,(0j-1)**-.2; v,S=.5/ V.real, [(0,0,4 *e,4*e* V)];w=1 -v"def! E(T,A, B,C):P ,Q,R=B*w+ A*v,B*w+C *v,A*w+B*v;retur n[(1,Q,C,A),(1,P ,Q,B),(0,Q,P,A)]*T+[(0,C ,R,B),(1,R,C,A)]*(1-T)"f or!i!in!_[:11]:S =sum([E (*x)for !x!in!S],[])"imp ort!cair o!as!O; s=O.Ima geSurfac e(1,e,e) ;c=O.Con text(s); M,L,G=c. move_to ,c.line_to,c.s et_sour ce_rgb a"def!z(f,a) :f(-a. imag,a. real-e-e)"for!T,A,B,C!in[i !for!i! in!S!if!i[""";exec(reduce(lambda x,i:x.replace(chr (i),"\n "[34-i:]), range( 35),_+"""0]]:z(M,A );z(L,B);z (L,C); c.close_pa th()"G (.4,.3 ,1);c. paint( );G(.7 ,.7,1) ;c.fil l()"fo r!i!in !range (9):"! g=1-i/ 8;d=i/ 4*g;G(d,d,d, 1-g*.8 )"!def !y(f,a):z(f,a+(1+2j)*( 1j**(i /2.))*g)"!for!T,A,B,C!in!S:y(M,C);y(L,A);y(M ,A);y(L,B)"!c.st roke()"s.write_t o_png('pen rose.png') """ ))És una estrella. I què genera aquest codi? Doncs una tessel·lació de Penrose perfecta:
Impressionant no? A vegades no saps si l'obra d'art és la imatge que s'obté en executar el codi, o el mateix codi ofuscat.
Ja sabeu que m'agrada el Bash, el vaig utilitzant ja fa molts anys per fer determinades tasques repetitives i també el faig servir en el meu dia a dia.
Per això m'ha sorprés aquest apunt on afirmen que no tornem a fer-lo servir, que utilitzem Python. Ja sabem que els titolars es fan aposta amb títols radical per cridar l'atenció dels lectors i en aquest cas ho han aconseguit.
El raonament que fa l'autor és el següent. El bash té els següents problemes:
- Té una sintaxi arcana.
- No té estructures de programació d'alt nivell.
- Has de gestionar els errors manualment.
- Té un munt de trampes.
- No es pot organitzar quan el codi és llarg.
- És lent.
- No té tests.
I posa uns quants exemples, exemples amb els quals estic d'acord.
Tanmateix l'autor explica en què és bo el Bash:
- Pots executar fàcilment altres programes.
- Pots juntar diferents programes.
- El globbing està molt bé.
- Igual que la interpolació de cadenes.
- Així com l'execució en segon pla.
I recomana fer servir plumbum en lloc del Bash. L'he provada aquesta llibreria i sembla interessant.
Pots executar les mateixes comandes del Bash però tens la gestió d'errades del Python, tens les canonades de Bash, execució en segon pla, execució en remot, etc. Us recomane que reviseu la documentació si voleu més informació.
De moment seguiré utilitzant Bash perquè puc fer coses ràpidament, però no descarte fer servir comandes bash en el meus programes fets amb Python ara que conec aquest programa.
I si no us agrada plumbum, podeu fer servir altres similars:
sh: https://amoffat.github.io/sh/
sarge: https://bitbucket.org/vinay.sajip/sarge/
shellypy: https://github.com/lamerman/shellpy
Interessant pàgina on pots descarregar-te antigues distribucions que ja no s'estan mantenint.
Les condicions perquè una distribució siga penjada a la web és que:
- Tinga una llicència per poder distribuir-se.
- Faça més d'un any que no s'està mantenint.
- Que els desenvolupadors hagen donat per acabat el projecte.
- O que encara que els desenvolupadors estiguen desenvolupant altres versions, la que es vol pujar ja no es mantinga.
Evidentment, no són sistemes operatius per posar en producció, però sí que són interessants per ensenyar en projectes educatius.
Afegisc l'enllaç a la secció que ja sabeu per no perdre-la de vista.
A l'Horta Nord, hi ha diverses ciutats importants que lluiten per ser importants a la comarca. Al nord de l'Horta la lluita està entre Puçol i El Puig. Pot ser és Puçol la guanyadora virtual. Al sud de l'Horta és entre Montcada i Meliana. Potser en aquest cas és Montcada la guanyadora nominal, però el cert que Meliana és la capital real. És on més moviment comercial hi ha.
Doncs Foios ha estat sempre la competència amb Meliana. Va tindre una gran fàbrica de jute, la Yutera, que va donar feina a milers de persones de tota l'Horta Nord, i va fer avançar la comarca durant tot el segle passat. No conec ningú a l'horta que no haja tingut algun familiar treballant a la Yutera.
Ara ja han passat els anys d'esplendor de Foios i és Meliana, com dic, qui està guanyant.
Però heu de vindre a Foios perquè el proper dia 26 de maig anem a fer una festa d'instal·lació d'Ubuntu a l'institut Escultor Frances Badia. Teniu tota la informació en aquesta pàgina. Farem xarrades, farem instal·lacions d'ubuntu a qui duga el seu ordinador, farem sortejos i sobretot, coneixereu a gent interessant.
Si voleu apuntar-vos, teniu el següent formulari d'inscripció, important per reservar les places del dinar.
I si sou de València, no teniu cap excusa. Vos esperem.
El que té ser informàtic, i a més a més, expert en linux, és que et venen els amics per a què els instal·les Ubuntu als seus ordinadors nous.
Contràriament al que puga parèixer, a mi això m'encanta, perquè prove màquines noves i em trobe amb problemes d'instal·lació nous.
Això és el que ha passat amb un Lenovo Yoga 310 que s'ha comprat un amic meu i al que he substituït el seu windows 10 per Ubuntu 18.04.
Els problemes principals que he tingut, han estat dos. El primer trobar com entrar en la BIOS del maleït ordinador per canviar l'arrencada del portàtil. Doncs resulta que, en aquest model, es fa prement amb la punta d'un clic un xicotet botonet que hi ha dins d'aquest forat:
El segon problema és que he hagut de desactivar no solament l'arrencada segura, sinó que el mode d'arrencada del disc SDD l'he hagut de posar en mode Legacy suport, si no, el disc no es detecta correctament i la instal·lació del grub2 falla.
M'ha costat més solucionar estos problems que la pròpia instal·lació. Deu minuts ha tardat en completar-se. Però bé, el portàtil ja té un sistema operatiu lliure que executa programes lliures i dirigeix el seu maquinari.
Següent...